Article recomanat: Visita a Auschwitz Auschwitz era el tercer camp de concentració que visitava després de Dachau i Sachsenhausen i el més gran i més mortífer de tots, malgrat això, em va semblar que era el que menys permetia al visitant reflexionar i ser conscient de la duresa de l’Holocaust.

Sóc incapaç de dir-ne quines en són les causes, possiblement és una sensació totalment personal, però el camp de concentració em va semblar més una atracció turística que un memorial i punt de reflexió. A part d’algunes exposicions excessivament macabres que ja he comentat anteriorment, no m’agradava fer les visites en fila índia i que durant tot el trajecte hi hagués cues i totes les sales estiguessin plenes i massificades.

El fet d’anar en una visita guiada, crec que feia més difícil que un mateix reflexionés i s’adonés dels sentiments que el lloc li generava. Tampoc em van agradar alguns comentaris de la guia (“mireu aquestes sabatetes de nen”), que intentaven forçar-te un sentiment de tristesa o ràbia. Confio que tothom qui va a Auschwitz és conscient de què va significar l’Holocaust i qui eren els nazis, no cal que la guia ens intenti generar sentiments, perquè els sentiments ja surten sols.

Per últim, em va donar la sensació que a tot arreu tenien una necessitat imperiosa de deixar clar que allò ho havien fet els alemanys i no pas els polonesos. Puc entendre que qualsevol país vulgui allunyar-se d’un passat així, però en alguns casos sorprenia que parlessin de “camps de concentració alemanys” en lloc de “camps de concentració nazis”.

Amb totes aquestes crítiques no vull desanimar a ningú a visitar el lloc, Auschwitz és una visita imprescindible per entendre i no oblidar mai la història d’Europa el segle XX, però el meu consell seria que algun cop a la vida intentéssiu també visitar un camp més petit on pugueu observar i reflexionar en calma.