El congost de Rugova

El company de hostel basc i jo decidim llevar-nos ben d’hora per anar al congost de Rugova, el hiking més emblemàtic dels Balcans kosovars. Comencem el dia agafant provisions que ja portàvem i sis entrepans a una botiga, quan ens diuen que val un euro, no acabem d’entendre si es refereixen per cada entrepà o en total. Es veu que és en total, de manera que cada entrepà tan sols valia uns pocs cèntims.

Ja hem consultat diversos mapes de la zona amb antelació, de fet, és un hiking en què es va seguint la carretera en tot moment. Tot i això ens aturem al que sembla ser una oficina turística perquè ens donin algunes indicacions prèvies.

Iniciem al camí i tot just sortir de la ciutat de Pejë, dues parets ben verticals et donen la benvinguda al congost. Bé, això i un cartell publicitari de la cervesa de la ciutat.

Inici del camí cap al Congost de RugovaRiu Rugova

A mesura que anem entrant cap a dins del congost, la temperatura comença a caure en picat, fins al punt que els guants d’esquí que porto no són suficients i començo a notar-me les puntes dels dits adolorides i les mans se’m posen vermelles.

Panoràmica del hiking del Congost de Rugova

Com més endins del congost entres, més espectaculars són les vistes. És un congost de més de 25 quilòmetres de llargada (tot i que nosaltres no el fem fins al final) i en alguns punts assoleix una profunditat de fins a 1000 metres, cosa que el situa com un dels congostos més llargs i profunds de tot Europa. Pel mig del congost hi ha el riu Rugova, un rierol no extremadament ample ni profund però on l’aigua flueix a molta velocitat.

Pont de pedra al riu RugovaCascada al costat del riu Rugova

Durant la caminada, ens creuem amb algun cotxe que va o ve de la frontera amb Montenegro. N’hi ha un fins i tot, que s’atura el meu costat per preguntar-me d’on sóc, de com d’encuriosits estan de veure turistes per aquella zona en aquella època de l’any.

Riu Rugova

Durant el recorregut hi ha diversos indrets que ofereixen vistes espectaculars. Hi ha un impressionant pont de pedra que comunica els dos costats del congost i diverses cascades durant tot el recorregut.

Pont del Riu RugovaRiu RugovaCongost de Rugova

Arribem a un punt, però, en què les cascades fins i tot estan congelades i han format estalactites.

Cascades congelades al Congost de RugovaCascades congelades al Congost de Rugova

Al cap d’unes hores de caminar, decidim fer marxa enrere, com que ja és tard i fred, decidim provar sort fent auto-stop. El primer vehicle que se’ns creua en direcció Pejë s’atura a recollir-nos. És un camió pel qual és tot un repte fer els revolts de la carretera i passar pels túnels esculpits a la roca. Per sort, arribem sans i estalvis a Pejë.

En aquest camió vam fer autostop al Congost de RugovaAquest camió ens va portar de tornada a Pejë des del Congost de Rugova

Patriarcat de Pejë

Volem visitar el Patriarcat de Pejë, una església sèrbia ortodoxa, però li diem al conductor que ens deixi a l’oficina de turisme, que està just al costat, per evitar qualsevol problema si s’ho pren malament.

Patriarcat de Pejë

A l’entrada del Patriarcat has d’ensenyar el passaport a uns policies que el custodien i un cop a dins una monja et demana un pagament de dos euros i a canvi t’ensenya l’església. El meu company no ha de pagar perquè és mig-serbi i el deixen passar de franc.

Quan es comença a fer fosc, em dirigeixo cap a l’estació d’autobusos per dirigir-me al meu últim destí de Kosovo: Prizren.