Article anterior: Primers passos a Kosovo Tinc un segon dia a Pristina i decideixo unir-me amb els companys de hostel a visitar les afores de la capital. El transport públic de Kosovo no és el millor del món, de manera que escollim anar-hi amb taxi, com que som quatre, el preu serà relativament barat.

Monestir de Gračanica

Comencem pel Monestir de Gračanica, patrimoni de la humanitat per la UNESCO des de 2006 i, com la resta d’edificis religiosos ortodoxos a Kosovo, considerat Patrimoni de la Humanitat en Perill. Una llista negra formada pel patrimoni de la humanitat que la UNESCO considera que podria desaparèixer pròximament. El motiu? A Kosovo, molts continuen considerant els monestirs ortodoxos com a proves de la dominació Sèrbia sobre Kosovo i els atacs no són infreqüents.

Monestir de GračanicaMonestir de Gračanica

El monestir en si és bonic malgrat ser petit. Honestament no estic gaire interessat en temples i monestirs, i els meus companys de trajecte, tampoc, així que al cap de mitja hora, sortim del recinte i anem a buscar un altre taxi que ens porti a la nostra destinació final.

Santuari d’óssos de Pristina

Santuari d'óssos a Pristina

En el passat, a Kosovo era típic tenir óssos als restaurants com a mascotes, no em pregunteu perquè, però tenir un ós en una gàbia sembla que donava prestigi i glamur al restaurant. I quan dic en el passat, no estic parlant de fa uns quants segles si no de fa uns pocs anys.

El Parlament de Kosovo finalment va prohibir aquesta pràctica l’any 2010 i això va comportar que desenes d’óssos quedessin sense ningú que els cuidés. Aquests óssos, sembla ser, que tampoc es podien reintroduir a la natura perquè molts havien nascut en captivitat i no sabien aconseguir menjar per si sols, de manera que haguessin acabat morint o fins i tot dirigint-se a zones poblades esperant menjar.

Per aquest motiu es va crear un santuari d’óssos, on aquests animals poguessin passar la resta de la seva vida en un ambient el més semblant possible al seu hàbitat natural però tenint la cura d’un grup d’experts que els cuidaria.

Recinte del santuari óssos Pristina

El santuari compta amb una dotzena d’óssos repartits en diverses gàbies. Em sobta que alguns óssos tenen gàbies molt grans i d’altres estan confinats en gàbies molt petites, segons la meva impressió. Preguntem als treballadors d’allà a què es deu això i diuen que estan ampliant les instal·lacions, però, mentre no tenen les noves gàbies més grans, els óssos han de viure a les petites.

La visita tan sols val un euro, tot i que també accepten donatius i venen marxandatge. Tots els diners que es recullen es dediquen exclusivament al benestar dels animals.

Cada ós que veus va acompanyat d’una explicació de la seva vida, com el tractaven a la gàbia on estava abans i quins problemes va tenir a conseqüència d’això.

Imatge d'una gàbia on hi havia els óssos del Santuari PristinaDurant el recorregut, es poden veure imatges de l'estat dels óssos abans de ser traslladats al santuari

La visita no és gaire llarga, depenent del temps que vulgueu dedicar a observar els animals. Durant tota l’estona que passem allà, no trobem cap altre visitant.

Cartells al Santuari d'óssos a PristinaUna fletxa assenyala diversos municipis del món. Un dels quals, català.

De tornada

De tornada anem a dinar a un restaurant del Bulevard de la Mare Teresa, el carrer principal de Pristina. Aquest plat combinat amb pa i beguda inclosa, només valia 2 euros.

Plat combinat a PristinaEl que pots dinar a Kosovo per dos euros