Ens llevem aviat per agafar el cotxe de Masqat a Nizwa, que sembla ser el punt de partida ideal per a les excursions que tenim previstes a les muntanyes.

És un trajecte d’uns 150 quilòmetres, la major part per autopista. Les carreteres d’Oman estan millorant espectacularment els últims anys, a tot arreu diuen que fa poques dècades amb prou feines hi havia ni una sola carretera asfaltada mentre ara els quilòmetres d’autopista abunden i és fàcil veure’n molts més en construcció.

NizwaNizwa

Fort de Nizwa

Només arribar a Nizwa ens dirigim al seu punt més icònic: el Fort de Nizwa. És un castell del segle XVII (malgrat que la seva estructura original ja hi era des del segle XII). La fortalesa compta amb diverses habitacions, un rebost, la biblioteca, etc.

Fort de NizwaFort de NizwaMercat del Fort de Nizwa

Però la seva construcció més important és una torre de 30 metres d’alçada i 36 metres de diàmetre que ofereix unes vistes magnífiques de la ciutat. Pujant a la torre, es poden veure diverses trampes, des d’esglaons falsos perquè els enemics caiguessin al buit, fins a forats inadvertits al sostre des d’on llançaven oli bullent.

Fort de Nizwa

El castell està construït sobre un corrent d’aigua inferior que permetia resistir llargs setges.

Panoràmica de Nizwa

Jebel Shams i el Grand Canyon d’Aràbia

Com que encara és el migdia i no tenim previst res per a la tarda, decidim agafar el cotxe cap a Jebel Shams.

Paisatge d'OmanBona part d'Oman té aquest paisatge: un desert muntanyós amb molt poca vegetació

Jebel Shams

Jebel Shams és la muntanya més alta d’Oman situada dins la serralada d’Al Hajar. Amb més de 3.000 metre d’alçada, ofereix unes vistes espectaculars al Grand Canyon d’Aràbia

La carretera per a pujar-hi és espectacular i està ben asfaltada fins a un punt determinat on decidim deixar el cotxe. Allà trobem una parella formada per un alemany i una japonesa que parlen amb uns omanites. Ens expliquen que els omanites s’ofereixen a portar-los el tros que queda amb 4×4 a canvi d’una petita quantitat.

Després d’una estona de negociació, aconseguim que ens pugin als quatre en el mateix cotxe. Ens expliquen que el cim de la muntanya està molt allunyat de la carretera i per l’hora que és, no tindrem temps d’anar-hi i tornar abans no es faci fosc. Així que decidim anar per una altra ruta que, malgrat no anar al cim, ofereix unes vistes espectaculars del Grand Canyon.

Albert a Jebel ShamsNoia observant Jebel Shams

El camí és molt curt però cada segon val la pena. Pots apropar-te tant com vulguis als barrancs de centenars de metres i acariciar alguna de les cabres salvatges que es passegen per allà.

Cabres a Jebel Shams

Aprofitem per parlar amb el conductor del 4×4 que ens ha pujat fins allà i que ens acompanya un tros del recorregut mentre ens espera per a la baixada. Ens explica que treballa d’això, esperant on la carretera passa a ser un camí de terra per pujar a turistes amb el 4×4 fins al cim. Ens comenta que té 8 fills, malgrat que molts estudien lluny i els veu poc sovint.

Omanita a Jebel ShamsJebel Shams

Un cop ja estem de baixada veiem que encara queda fins que es faci fosc i decidim anar a la Cova Al Hoota.

Cova Al Hoota

Agafem el nostre Toyota Yaris i comencem a baixar la muntanya. Ens aturem en un bar ben bé al mig del no-res per a menjar una hamburguesa amb gust a suro. El local no té ni lavabo, i ens fan pixar contra la paret de l’edifici a la part de darrere.

Panoràmica del dinar camí a la Cova Al Hoota

Amb la panxa plena, continuem el camí cap a la cova. Hi arribem quan falten cinc minuts per a les cinc, just quan comença l’última visita del dia.

La visita és una de les més decebedores de tot Oman. En principi hi ha un tren que et porta fins a dins de la cova, però està fora de funcionament. La cova fa més de 5 quilòmetres de llarg, però només uns centenars de metres estan oberts al públic. El guia fa la visita guiada en pocs minuts, fent cada explicació tan ràpid que costa entendre’l, com si tingués ganes d’acabar com més aviat millor.

Cova Al HootaA més, està prohibit fer fotos a l'interior així que només puc penjar una foto de la muntanya on hi ha la cova

Curiosament, ens tornem a trobar la parella d’una japonesa i un noi alemany que ens havíem trobat a les muntanyes dins de la cova.

En sortir, tornem a Nizwa per a sopar i dormir. Hem trobat un guia retirat a través de TripAdvisor que demà ens portarà al Little Snake Canyon.