Agafem el cotxe a Nizwa direcció al Wadi Bani Awf. Per Internet vam trobar un guia retirat que ens ha ofert venir-nos a buscar al pic d’un turonet. El fet és que per una banda del turó, la carretera és magnífica: asfaltada, amb revolts suaus d’un costat a l’altre i pràcticament sense trànsit. Una d’aquelles carreteres que gaudeixes conduint. Fins que de cop i volta la carretera asfaltada desapareix i es converteix en un camí de sorra. Ens adonem que allà és on ens hem d’aturar i buscar el nostre guia, que ja ens està esperant amb el 4×4.

Posem les coses que necessitarem per passar dos dies a la muntanya al maleter del seu cotxe i pugem als seients. Ens porta per una de les carreteres més terrorífiques que he vist mai. Un camí de sorra que voreja un seguit de muntanyes, amb una paret vertical a la dreta i un precipici altíssim a la dreta. La carretera en diversos trams no permet que dos cotxes es creuin, així que els conductors han d’estar pendents de mirar, en els revolts, si ve algú de cara i esperar-se en alguns punts estratègics on sí que hi ha espai per creuar-se.

Oasi vist des de la carretera de terra a les muntanyes d'OmanUn oasi vist des de la carretera

La carretera, això sí, ofereix unes vistes immillorables de les muntanyes omanites i demostra com d’inaccessible és el lloc, aquella és l’única carretera per a accedir-hi i fins i tot amb el millor 4×4 ja es tarda més d’una hora des d’on hem deixat el cotxe fins el nostre destí.

Wadi Bani Awf

Interior del Wadi Bani Awf

El Wadi Bani Awf és un congost dividit en dos, l’Snake Canyon i el Little Snake Canyon. Els dos permeten fer-hi una excursió, segons ens comenta el guia, una de cinc hores i l’altra de tres. Nosaltres escollim el Little Snake Canyon, perquè creiem que en tindrem suficient.

Fent ràpel al Wadi Bani Awf

L’objectiu és anar de punta a punta del congost, cosa que no és necessàriament fàcil, ja que en diversos punts has de saltar des de dalt de roques, fer ràpel o esmunyir-te entre petits forats. Malgrat que el recorregut es pot fer sense guia, sovint es recomana anar-hi amb un: el camí més segur no és sempre el més obvi, sovint, alhora de saltar, no tens cap seguretat que l’aigua on cauràs és prou profunda més que la paraula del guia. A més, en molts punts és impossible retrocedir així que només hi ha un sentit possible. Per últim, Internet està ple d’experiències de gent que fent el recorregut van tenir la mala sort que es va posar a ploure i van haver de sortir corrent del wadi, que a la més mínima pluja es converteix en un torrent perillosíssim. De fet, hi ha hagut diverses fatalitats els últims anys.

Wadi Bani Awf

En tot el trajecte no ens trobem ningú a part de nosaltres tres i, malgrat el calorós clima omanita fins i tot al novembre, ens agafa fred després d’uns quants minuts caminant molls per l’ombra del wadi.

Un cop acabem, el guia ens convida a dinar a casa seva, situada al poble remot de Bait Bimah.

Bait BimahBaith Bimah

Ens hi porta en el seu 4×4 i un cop allà ens fa esperar a la sala de convidats fins que ens serveix un plat de kabsa, un plat típic de l’Oman i el Iemen a base d’arròs barrejat amb pollastre i verdures. De postres ens dóna te i prunes.

Kabsa

Després de dinar el Jordi i jo anem a fer una petita volta pel poble i després ens porta de nou amb el 4×4 a les muntanyes.

Panoràmica Bait Bimah

Acampant al mig de la muntanya

Acampada a les muntanyes d'Oman

Allà ens deixa una tenda de campanya per poder acampar. A l’Oman, està permès acampar a qualsevol punt del país sense haver de demanar permís. Muntem la tenda de campanya mentre ell marxa amb la promesa de trobar-nos l’endemà al matí.

Panoràmica de l'acampada a les muntanyes d'Oman

Com que estem cansats, fem un berenar-sopar i anem a dormir cap a les 6, quan ja fa estona que és fosc. És la meva primera vegada dormint en una tenda de campanya des de fa més d’una dècada però malgrat l’espai limitat, puc dormir prou bé. A la nit m’aixeco un moment per anar a fer pipi, i la visibilitat dels estels al cel és espectacular gràcies al fet que estem allunyats de qualsevol font de llum.

Hiking per les muntanyes

L’endemà ens llevem i el nostre guia ve amb una família franceso-japonesa amb qui farem un hiking. El hiking es basa en tornar caminant cap al poble del nostre guia, Bait Bimah. Per a arribar-hi hem de creuar una muntanya. Durant el camí ens creuem un poblat ben petit completament aïllat on l’única manera d’arribar-hi és a peu.

Poble de muntanya a Oman

Un cop arribem al coll de la muntanya, fem una aturada per menjar una mica i després reprenem la marxa fent baixada per una tartera molt empinada. Finalment arribem al poble on el guia ens torna a convidar a dinar.

Muntanyes a Baith BimahMuntanyes que vam creuar per arribar a Baith Bimah

Per a tornar, el nostre guia es queda amb la família franceso-japonesa i a nosaltres ens porta el seu germà i el seu nebot en un altre 4×4 fins on tenim el cotxe.

La nostra propera parada és el Wadi Bani Khalid, que queda força lluny de les muntanyes on ens trobàvem. Així que busquem un allotjament que ens quedi pel camí. Acabem en un hotel sense recepció i sense cap altre client al mig del no res.