Ens llevem al Wadi Shab Resort ben d’hora, perquè el noi de la recepció ens ha recomanat anar el Wadi Shab al més aviat possible, per poder trobar-nos-el buit.

Wadi Ash Shab

Agafem el cotxe i seguint el Google Maps ens dirigim a l’entrada del wadi. Ja hem llegit per Internet, que per entrar-hi primer cal creuar un riu amb una barca. Val un o dos euros l’anada i després et tornen de franc. Els paguem i ens deixa a l’altra banda del riu.

Barca cap al Wadi Ash Shab

Efectivament, sembla que som els primers a arribar, a part d’uns agricultors que ens creuem al principi de la caminada, no veiem ningú més. Com tots els wadis, és una mena de congost amb dues parets verticals i un camí central on de tant en tant s’hi formen piscines naturals.

L’objectiu final és una cascada que segons diu tothom és espectacular. Les instruccions que ens ha donat l’home de la barca és «anar per dalt quan els camins es bifurquen». Després d’uns 40 minuts caminant hauríem de trobar la cascada.

El problema és que «on els camins es bifurquen» és molt relatiu quan estàs en plena natura i no hi ha camins. Així que sempre que podem, anem el més amunt possible. Això ens ofereix unes vistes espectaculars del wadi.

Cami del Wadi Ash ShabVistes del Wadi Ash Shab

Alhora sembla una mica perillós, perquè anem amb xancletes i banyador (la idea és banyar-se) i hem deixat el mòbil al cotxe.

Quan ja portem una bona estona caminant, comencem a preguntar-nos si no ens haurem passat sense adonar-nos-en. Fa més de 40 minuts que caminem i encara no hem trobat cap cascada, de fet, jo juraria que hem caminat ben bé un parell d’horetes, però com que no tenim rellotge no ho sabem segur.

Així que decidim fer marxa enrere però en lloc d’anar pel camí de més amunt, ara intentem anar el més a vall possible.

Hiking al Wadi Ash ShabAixò sóc jo intentant baixar del camí per on estàvem anant cap a la vall del wadi sense trencar-me el cap

Al cap d’una estona caminant en direcció contrària arribem a un punt on no es pot continuar sense ficar-te a l’aigua. Per sort, sentim veus i ens trobem un noi i una noia nedant cap a la nostra direcció. Ens pregunten com hem arribat fins allà, perquè en principi no s’hi pot arribar si no és nedant.

Ens fiquem a l’aigua per continuar en sentit contrari i finalment trobem la famosa cascada. El fet és que l’hem de baixar a peu per després acabar saltant en una piscina natural coberta que és espectacular.

Aquesta piscina natural té dos accessos: per la cascada, que és per on nosaltres hem entrat i que amb l’ajuda d’una corda es pot escalar en l’altra direcció, i una petita obertura a la roca del davant per on amb prou feines hi cap una persona i per on costa nedar perquè les mans et xoquen amb les parets.

Sortida del Wadi Ash ShabFa una mica de por esmunyir-te per aquest foradet, però no hi ha més remei

Finalment, aconseguim arribar a terra ferma una altra vegada i cap al migdia tornem al cotxe. Perquè, a més a més, durant tot el trajecte portàvem les claus del cotxe i va ser tota una odissea baixar-les des de dalt de la cascada fins al final de les piscines naturals sense que es mullessin.

Sinkhole de Bimmah

Després d’aturar-nos a una àrea de servei a comprar alguna cosa per menjar, ens dirigim al Bimmah Sinkhole (sembla que en català «sinkhole» es diu embornal, però no ho havia sentit dir mai), un lloc pintoresc que vaig descobrir a través del Google Imatges buscant els paisatges més espectaculars d’Oman. I veritablement, el Sinkhole de Bimmah n’és un.

Bimmah sinkhole

Es tracta d’un forat al mig d’un desert rocós que amb el temps s’ha anat omplint d’aigua, de forma que s’ha creat una piscina natural molt curiosa.

La gent diu que el forat el va crear un meteorit, però segons sembla, l’opinió científica s’inclina més pel col·lapse de la superfície a causa de dissolució de la pedra calcària. Té unes mides de 50×70 metres i una profunditat de 20.

En qualsevol cas, és un lloc molt curiós on val la pena aturar-se per banyar-s’hi. És una mica complicat entrar i sortir de l’aigua a causa de les pedres i hi ha parts de l’aigua que queden ben bé sota la roca i fa certa impressió.

Forat al sinkhole de BimmahEn aquest forat, jo no hi entro

L’aigua estava plena de peixets que se m’ajuntaven al voltant d’una ferida que em vaig fer al peu. Des d’alguna de les parets és possible tirar-se des d’un parell o tres de metres d’alçada.

Saltant al sinkhole de Bimmah

Tornada

La tornada cap a Masqat és una mica caòtica perquè, si bé ja havia conduït per la ciutat el primer dia, llavors era festiu i el trànsit canvia molt respecte un dia laborable. Afortunadament arribem sans i estalvis a l’hotel.