Per a l’estiu del 2016 planejo un viatge de tres setmanes al Vietnam. Aquesta és la meva primera vegada fora d’Europa, el meu primer viatge sol i el meu primer viatge com a backpacker.

Com que no hi ha vols directes entre Barcelona i el Vietnam, he de fer escala. Trio fer una escala llarga de manera que tingui temps per visitar la ciutat on he de canviar de vols.

Doha és la ciutat que puc visitar per un dia amb un cost menor. Els horaris són perfectes: de les 23:45 a les 07:20 estaré volant de Barcelona a Doha i de les 2:20 a les 13:55 de l’endemà, de Doha a Ho Chi Minh City. Això significa que tinc un dia sencer per visitar Doha!

Skyline de Doha

Arribada al Hamad Internation Airport

Arribem amb més d’una hora de retard però com que crec podré visitar tot el que tinc previst, tampoc m’atabalo gaire. Al capdavall Doha no és una ciutat com Roma o París plena de punts d’interès.

Souq Waqif buit a primera hora del matíSouq Waqif està totalment buit al matí
Per entrar un dia a Qatar has de pagar el “visat d’un dia”, són aproximadament uns 25 o 30 euros. Comparat amb els 500 del vol, no és extremadament car.

El visat no es pot pagar en efectiu i no sé per què la meva targeta no funciona a les terminals de pagament però sí que funciona bé als caixers automàtics de l’aeroport. Així que després de molts intents i d’haver de fer la cua del control migratori un parell de vegades, la senyora que m’atén es rendeix i em deixa passar sense pagar. Quanta gent pot dir que han entrat a Qatar sense pagar el visat? 🙂

Curiositat: no sé si sóc jo, però em va donar la sensació que a la cua del control migratori separaven la gent segons si teníem aspecte occidental o no, fent-nos anar a nosaltres pels taulells amb menys cua.

Un matí de calor

Mai he tingut una sensació com aquella abans. Jo sóc d’aquella gent que sempre em queixo de la calor que fa a Barcelona a l’estiu, però Doha està a un altre nivell. Sortir de l’edifici de l’aeroport i el seu aire condicionat per anar al carrer et provoca la mateixa sensació que quan entres a una sauna.

Doha encara no té metro (tot i que l’estan construint), així que la millor manera que trobo d’anar al centre és un autobús que hi ha aparcat just al costat de l’aeroport. A dins m’hi trobo una parella de catalans en una situació molt similar: una escala llarga a Doha, de manera que decidim passar unes hores junts. De fet, els tres som els únics ocupants de l’autobús. Ni idea d’on és la resta de la humanitat.

Ben aviat descobrim que no només l’autobús està buit, sinó tota la ciutat. Només hi ha gent en cotxe, però ningú caminant pel carrer, ningú passant l’estona a l’aire lliure. I ho entenc perfectament, amb aquesta calor jo tampoc vull quedar-me a l’aire lliure. Però som turistes i no tenim cal altra opció.

Sortim de l’autobús al Souq Waqif, el nucli antic i mercat de Qatar. Conserva l’arquitectura tradicional aràbiga però la majoria de les botigues estan tancades i decidim anar a alguna altra banda i tornar més tard.

Visitant la mesquita en el moment equivocat

Decidim fer la propera parada a la Imam Muhammad ibn Abd al-Wahhab Mosque, que és la mesquita nacional de Qatar. Aquesta vegada hi anem en taxi (de debò, fa massa calor per caminar). Mentre contemplem les vistes que hi ha des de l’esplanada de davant de la mesquita, amb tot l’skyline de Doha perfectament definit, comencem a notar que molta gent es dirigeix cap a la mesquita just en aquell moment.

Panoràmica de Doha amb la mesquita Imam Muhammad ibn Abd al-Wahhab

Intentem entrar-hi quan uns homes que s’hi dirigeixen ens criden l’atenció, el problema sembla ser que la noia del grup ha d’utilitzar una altra entrada que no havíem vist encara. Decidim dividir-nos i el noi i jo entrem per la “porta dels homes”.

A mesura que passa el temps, però, es fa evident que tothom ens està mirant. Ens mantenim al costat de la paret intentant molestar el mínim possible, però finalment un guàrdia de seguretat se’ns apropa i ens pregunta si estem allà per resar. Diem que “no, només hem vingut a veure-ho”. Molt educadament ens diu que hem de marxar, que la gent es pot ofendre si en quedem allà sense resar.

Sense replicar, comencem a sortir quan ens trobem dos guàrdies més que vénen a buscar-nos. Ens diuen que han retingut la noia, que està esperant al pàrquing de la mesquita.

Un cop ja estem reagrupats i ens comencem a allunyar, sentim els càntics del rés sortint de dos altaveus gegants.

La Perla (buida)

Decidim agafar un altre taxi aquesta vegada per anar a La Perla, una illa artificial (o península, no em queda molt clar) que recorda clarament a les Palm Islands de Dubai.

El lloc és impressionant, com tot el que hi ha a Doha, però hi arribem just al migdia, quan és extremadament calorós i no hi ha ningú als carrers. La visita al barri és un pèl decebedora a causa d’això.

The Pearl de DohaThe Pearl de DohaThe Pearl de Doha

Caminant sota el sol

Continuem anant cap al Lagoona Mall, que d’acord amb el mapa està ben a prop i així tindrem l’oportunitat de comprar una ampolla d’aigua i relaxar-nos sota l’aire condicionat.

Malgrat que això és cert, no teníem previst que caminar fins allà fos tan complicat. No sé si ja us ho he dit però fa MOLTA CALOR, el sol brilla al seu màxim esplendor i encara no tenim aigua. I quan finalment arribem gairebé allà, veiem que la vorera desapareix completament i no hi ha cap altra manera de moure’s que entrant a l’autopista a peu.

Acabem fent auto-stop i tenim la sort que el primer cotxe que ens veu s’atura i ens porta al centre comercial de franc. De debò, el primer cotxe, de franc. Estem tots sorpresos i agraïts a l’home que ens ha salvat.

Dins del centre comercial, agafem alguna cosa per menjar i veure i donem una volta mirant com són les botigues típiques de l’Orient Mitjà.

Centre comercial a DohaLa moda femenina qatarí.

El Museu d’Art Islàmic, arquitectura impressionant però continguts decebedors

Ja són gairebé les quatre i decidim anar al Museu d'Art Islàmic de Doha, un must segons totes les guies, que obre a les 4. Està força lluny del Lagoona Mall i després d’estar esperant durant deu minuts un taxi, no en podem trobar cap. Tenim sort una altra vegada i un cotxe s’atura al nostre costat i ens proposa portar-nos on vulguem de franc.

M’espanta una mica la idea, de veritat se’ns veu tan desesperats que un cotxe qualsevol s’atura per ajudar-nos o és una trampa? Afortunadament és el primer i el cotxe ens porta del centre comercial al museu en pocs minuts (i amb un aire condicionat excessivament fort!).

Des del seient de darrere puc veure que el cotxe marca que estem a 39 graus a l’exterior.

No explicaré com és el museu amb gran detall, ja que he de reconèixer que aquest tipus de museu mai m’ha interessat. Però tot i que les meves expectatives no eren massa altes, trobo els continguts del museu força decebedors. Només uns quants plats, copes i rajoles de fa alguns segles. No em malinterpreteu, potser tenen un valor històric molt important, però jo mai m’he sentit atret per museus d’art.

Exterior del Museu d'Art Islàmic de DohaExterior del Museu d'Art Islàmic de Doha

Per altra banda, l’arquitectura de l’edifici és espectacular. Un dels edificis més bonics que he vist mai, especialment les vistes des del pis principal a l’skyline de Qatar.

Museu d'Art Islàmic de DohaMuseu d'Art Islàmic de DohaMuseu d'Art Islàmic de Doha

Venècia? No, un centre comercial a Doha

Anem a dinar al centre comercial més famós de Doha, el Villaggio. Inspirat en Itàlia, fins i tot té un canal a l’interior per anar amunt i avall. A dins també hi ha una pista de gel i un petit part temàtic.

Canal al centre comercial Vilaggio de DohaPassadís al centre comercial Vilaggio de DohaParc d'atraccions al centre comercial Vilaggio de Doha

Souq Waif, l’essència de Qatar

En aquest punt, ens separem i tinc un moment per explorar Souq Waqif una altra vegada. A la tarda és completament diferent, ple de gent, totes les botigues obertes i un ambient impressionant.

Panoràmica del Souq Waqif

He de dir que em va sorprendre molt, pots passar-t’hi hores anant d’un costat a l’altre mirant les botigues i com la ciutat s’omple de vianants.

Des de botigues de souvenirs fins a botigues de mascotes on els animals no semblen estar en les millors condicions, així com restaurants i bars de shisha.

Subhasta a Souq WaqifSouq WaqifSouq WaqifBotiga a Souq WaqifSouq WaqifSouq Waqif

Adéu Qatar!

Després de caminar una estona pel passeig marítim uns minuts més, que ara està ple de treballadors aprofitant que han acabat la jornada laboral, decideixo anar a buscar l’autobús que m’ha de tornar a l’aeroport. Necessito l’ajuda d’un nigerià i els seus amics que m’acompanyen caminant fins a l’estació per carrerons gens transitats i una mica massa foscos pel meu gust. L’estació d’autobusos està totalment massificada i tinc la sort que el meu guia nigerià m’indica exactament quin autobús he d’agafar, perquè no sembla una tasca senzilla trobar-lo.

Afortunadament l’autobús no va gaire ple i no sé molt bé perquè un noi que tinc al costat comença a parlar-me i així m’entreté durant tot el viatge.

Nit a DohaVal la pena quedar-se fins que es faci fosc per veure l'skyline il·luminant-se.