Article recomanat: Escala a Doha, poso els peus per primer cop a l'Orient Mitjà! Com vaig fer a l’anada cap al Vietnam, que vaig passar-me un dia fent escala a Doha, tinc un dia a Pequín a la tornada. De fet, no és tot un dia, sinó aproximadament unes 14 hores que acaben reduïdes a menys d’11 després de posar-me a la cua equivocada de l’aeroport i haver de fer dues de les cues més llargues de la meva vida.

De l’aeroport al centre de la ciutat

L’aeroport de Pequín és el segon més transitat del món i és gegant, de debò, increïblement gran. Estava completament perdut, allà. Li pregunto a una hostessa que probablement està acabant el seu torn com sortir de la terminal i m’informa que primer he d’agafar un tren cap a una altra terminal i després sortir per aquella, on també acabo perdut.

Després de gastar una quarta part del temps que tinc a Pequín intentant sortir de l’aeroport, finalment trobo el tren que em portarà al centre. És un tren llançadora (es diu Airport Express) que connecta l’aeroport amb la ciutat i les línies de metro. Vaig fins al final, fins a Dongzihimen, on connecta amb la línia 2 que després connecta amb la línia 1 que em porta a Tiananmen East, el meu destí. Sembla senzill però per a mi, no ho és.

Primer de tot, deixeu que digui una cosa a favor meu: després de sortir del segon aeroport més transitat del món, arribo a la segona xarxa de metro més gran del món (després de la de Xangai). I no havia llegit ni planificat res, així que no tinc ni la més remota idea de com moure’m amunt i avall. (Al Vietnam m’havia acostumat massa bé a tenir Internet al mòbil i m’he oblidat de planificar les coses abans de trobar-me els problemes.)

Bé, tornant on era, quan canvies de l’Airport Express a la xarxa de metro convencional, has de comprar un bitllet nou. Fàcil, oi? Doncs per a mi, no. A la màquina no pots indicar a l’estació on has de baixar, sinó que has d’escollir directament el preu del bitllet. Òbviament, no tinc ni idea de quines són les tarifes així que agafo el més barat per descobrir, un cop arribo a Tiananmen que no puc sortir de l’estació perquè he escollit el preu equivocat.

Afortunadament, dos nois xinesos m’indiquen el punt d’informació de l’estació on una dona em canvia el bitllet després de pagar la diferència.

I sí, finalment puc sortir!

Per cert, una nota curiosa: per entrar al metro has de creuar un control de seguretat semblant al que et trobes als aeroports.

Tiananmen

En sortir del metro em trobo que hi ha un altre control de seguretat, aquesta vegada per entrar dins la Plaça de Tiananmen, famosa per les protestes que van tenir lloc el 1989 i especialment per la repressió que les va succeir.

Panoràmica de la Plaça de Tiannanmen

Segons la meva opinió, la plaça no és bonica en si, però té un aire magnificent espectacular. Amb més de 440.000 metres quadrats, la plaça és gegant. Per fer-nos-en una idea, és 13 vegades més gran que la plaça més gran de Barcelona, la Plaça Espanya. De fet, la Plaça de Tiananmen és la sisena plaça més gran del món.

Monument Heroi del Poble a PequínEl monument a l'Heroi del Poble s'alça imponent al mig de la Plaça de Tiannanmen

Al mig de la plaça hi ha un monument a l’Heroi del Poble, un obelisc construït als 50. Al voltant de la plaça es pot veure el Gran Saló del Poble, el Museu Nacional de la Xina i el Mausoleu de Mao Zedong.

Decideixo passejar una mica per la plaça durant uns minuts i comprar una ampolla d’aigua que, després de pagar, m’adono que és més aviat una ampolla de gel i no me la puc veure fins al cap d’uns quants minuts.

Ciutat Prohibida de Pequín

La meva intenció era visitar la Ciutat Prohibida, però malauradament ja està tancada quan hi arribo així que he de canviar els meus plans. Em juro a mi mateix tornar algun altre dia a Pequín i poder visitar-la.

Al costat de la Ciutat Prohibida hi ha el Parc Zhongshan, així que decideixo anar a fer-hi una volta.

Parc Zhongshan de PequínEl Parc Zhongshan ofereix moltíssims racons on l'arquitectura oriental es barreja amb la natura

El parc és gran, està ple de gent i hi ha molts racons bonics, però no el recomanaria per una visita d’un dia si teniu poc temps.

El conductor d’un bici-taxi m’intenta pegar

Sortint del Zhongshan Park em dirigeixo cap a la Torre del Tambor. Pel camí un taxista en tricicle m’ofereix portar-m’hi per tres yuans. Al principi no estic gaire convençut però com que la distància és prou llarga i el preu molt barat, acabo accedint.

Carrers de Pequín

El conductor em fa una ruta per uns carrerons estrets i de cop s’atura i em diu alguna cosa així com “està al carrer d’aquí al costat, ja pots baixar”. Li contesto, “d’acord, són tres, oi?” i em contesta “sí, tres, tres-cents”. Evidentment li dic que així no és com havíem quedat, ell insisteix i m’ensenya una mena de taula de preus impresa que té on hi diu tres-cents. Jo no cedeixo i li trec un bitllet de cinc.

La gent del voltant ens comença a mirar, però és un carrer estret apartat de la ruta turística, així que em temo que la majoria no parlen anglès i no entenen de què va tot. La conversa segueix una estona més fins que de cop em comença a donar cops. Fluixos i inofensius, però el contacte físic ja m’intimida una mica. Porto la càmera a la mà, el mòbil a la butxaca i el passaport i el visat a la motxilla, objectes que no em puc permetre perdre.

Ell llavors suggereix que en lloc de tres-cents, li pagui trenta. Jo segueixo sense acceptar: li dono el bitllet i marxo caminant. Just tinc la mala sort de marxar per un carrer on no hi ha ningú i ell em segueix, però ja un cop a dalt del tricicle, intenta donar-me un altre cop però ja marxa.

Torre del Tambor

Finalment puc arribar a la Torre del Tambor caminant, que de fet estava força lluny, de manera que el conductor ni m’hi havia deixat a prop.

La cara bonica de Pequín

Llac Houhai

Després de veure la Torre del Tambor des de fora, faig mitja volta i vaig a la zona de Shichahai. Rodejo el llac més gran, el Houhai. El passeig que l’envolta està ple de bars i amb molta vida, cosa que m’ajuda a desconnectar de la mala experiència que he tingut amb el conductor del bici-taxi.

Parc Beihai

Es comença a fer fosc de manera que decideixo fer la meva última parada al Parc Beihai que deu el nom al llac que té a l’interior. El parc va ser construït el segle XI i té moltíssims edificis i monuments històrics que val la pena veure. Això sí, el parc té poca il·luminació i a l’hora que jo hi vaig amb prou feines puc veure per on camino.

Un dels edificis de la Ciutat Prohibida de Pequín

M’acomiado de la meva curta visita a la Xina tornant a la plaça de Tiannanmen per agafar el metro i després el tren de tornada a l’aeroport.