Passo el meu últim dia visitant els punts de Hanoi que m’havien quedat pendents del primer dia.
Tai Chi al costat del llac
Em llevo ben d’hora per arribar al llac Hoàn Kiếm a tres quarts de sis, m’han comentat que és un punt d’especial interès si hi vas ben d’hora al matí i no em defrauda.
El trànsit embogit de Hanoi és substituït per centenars de vietnamites pedalejant amb bici. La riba del llac està plena de gent fent esport, especialment uns senyors i senyores grans practicant Tai Chi.
El Mausoleu de Ho Chi Minh
Un dels punts més importants que no havia pogut visitar és el Mausoleu de Ho Chi Minh, el lloc on Ho Chi Minh està enterrat i el punt on gent d’arreu del Vietnam i del món va a retre-li homenatge.
No puc entrar-hi perquè està tancat, però el puc veure des de fora com a mínim i quedo meravellat de la magnificència de l’edifici i la plaça del davant.
El Complex del Mausoleu de Ho Chi Minh
Al costat del mausoleu hi ha un parc gegant on hi ha moltíssims punts d’interès, alguns dels quals daten del govern de Ho Chi Minh i alguns altres són posteriors.
Un dels meus preferits és la Pagoda del Pilar Únic, construïda durant el segle XI per l’emperador Lý Thái Tông, és una pagoda aguantada sobre l’aigua per un únic pilar. És un dels temples més icònics de tot el Vietnam. Està fet de fusta i dissenyat de manera que recordi a una flor. Va ser destruïda el 1954 en mans dels francesos, però restaurada posteriorment pel govern vietnamita.
Vaig també al Palau Presidencial, construït pels francesos a principis del segle XX per a hostatjar el governador francès. Després de la independència, el 1954, Ho Chi Minh va utilitzar aquest palau per a rebre convidats però va rebutjar viure-hi i, al costat, es va fer construir una casa més petita i modesta de l’estil tradicional vietnamita.
Palau Presidencial
No és possible entrar dins el palau, només caminar a través dels jardins i visitar la casa de Ho Chi Minh. M’atreviria a dir que si t’afanyes, es pot fer tota la visita en no gaire més de 30 minuts.
Casa de Ho Chi Minh
Realment no està clar si Ho Chi Minh realment va viure a la casa petita i va deixar el palau buit o això és només propaganda de l’estat, però és impressionant quan compares els dos edificis. Un palau impressionant comparat amb una petita casa aguantada sobre pilars de fusta.
Els carrers de Hanoi
Decideixo aturar la meva visita aquí i aprofitar el temps que em sobra perquè el mausoleu estava tancat per perdre’m pels carrers de Hanoi. amb el noi vietnamita que havia conegut el meu primer dia a Hanoi.
Una plaça que em crida l’atenció és la Plaça de Lenin, amb una estàtua gegant del polític rus. És una plaça assoleiada amb un petit parc acollidor al costat, on hi pots trobar alguns senyors grans jugant a jocs de taula.
No gaire lluny d’allà, trobo el meu carrer preferit de tot el Vietnam. Sembla un carrer normal amb l’única diferència que en lloc d’asfalt per als cotxes i les motos i ha una via de tren pel mig. Si t’hi fixes, te n’adones que moltes de les cases d’allà tenen una porta corredera en lloc d’una que s’obri cap enfora.
He de dir, però, que no és el millor carrer per on passejar. En lloc de vorera hi ha les típiques pedres de les vies del tren, però us recomano enormement anar-hi perquè no és un punt que aparegui a les guies turístiques però que val la pena veure.
El Museu de les Dones
He rebut bones referències d’aquest museu, així que aprofito les hores més caloroses del dia per anar-hi i fer un descans.
Article recomanat: Camp de treball a Buoc Village (Mai Châu) El museu mostra l’impacte de les dones a la cultura vietnamita, tant en l’aspecte familiar com en el politic i el seu paper en les moltes guerres que ha patit el país. Hi ha un pis especialment interessant que compara els vestits tradicionals de diverses minories culturals del país on puc veure alguns vestits tradicionals que ja he vist durant el meu camp de treball a Mai Châu.
Malgrat això, he de dir que el museu no satisfa les meves expectatives.
Una curiositat, sortint del museu em trobo la noia coreana amb qui vaig anar en kayak el dia anterior per la Badia de Ha Long.
La Presó de Hỏa Lò
Continuo el tour per Hanoi a la Presó de Hỏa Lò. Va ser una presó per als vietnamites durant l’ocupació francesa i va ser utilitzada després per part del govern vietnamita per internar-hi els presos americans.
Hanoi des del cel, Lotte Center Hanoi
Decideixo agafar un bus fins a un edifici que em fa gràcia veure que està força apartat del centre, és el Lotte Center Hanoi, el segon edifici més alt de Hanoi i tot el Vietnam. Amb 272 metres i 67 pisos, és un bon punt per veure Hanoi des del cel.
És la meva primera vegada en un edifici tant alt (com a comparativa, la Torre Mapfre fa 154 metres) i ja m’emociono en sortir de l’autobús i veure un edifici tant alt davant meu.
Tardo uns quants minuts a trobar el punt de venda de bitllets per a l’últim pis. La paradoxa és que quan entres has d’anar al pis de baix per agafar l’ascensor cap a dalt.
L’ascensor triga uns 40 segons i és molt suau. I quan les portes s’obren ja veus les grans vistes de Hanoi. Des d’allà dalt te n’adones de com de gran és Hanoi i com els turistes, usualment, només veiem una petita part de la ciutat.
La torre està una mica lluny del centre, de manera que és una mica complicat veure tots els punts que he anat visitant durant el dia, però tan és perquè és molt entretingut veure el trànsit des de dalt i veure com cotxes i motos es barallen per creuar els carrers.
Hi ha un altre al·licient d’aquell mirador i és que hi ha una part de la planta que sobresurt respecte els pisos de sota i que té un terra de vidre, de manera que t’hi pots posar a sobre i veure’t flotant 272 metres sobre el terra.
De Hanoi a Huế en tren
Vaig a sopar amb una amiga del camp de treball que just ha arribat d’una ruta de dos dies per la Badia de Ha Long. Arribo força tard perquè un trajecte que segons el Google Maps era de 20 minuts en bus, acaba trigant gairebé una hora a causa del trànsit.
Evidentment, aprofitem el sopar per fer unes cervesetes
Següent article: Huế, l'antiga història del Vietnam en una ciutat Amb la panxa plena, vaig al hostel a buscar el meu equipatge i em dirigeixo a l’estació de tren de Hanoi.
Allà agafo un tren de nit cap a Huế. He sentit i llegit moltes bones opinions dels trens nocturns al Vietnam i no vull marxar del país sense haver dormit en almenys un.
En el tren pots agafar seients durs, encoixinats, lliteres dures i lliteres amb matalàs. El preu va directament lligat amb com de còmode és. Jo agafo la llitera més còmoda perquè prefereixo pagar una mica més però dormir millor.
Agafar el tren no és pas més barat que l’avió, diria que és més o menys el mateix preu. Però és una bona experiència i a sobre t’estalvies una nit d’allotjament. Comparteixo el meu compartiment amb una parella d’italians i un home de negocis del Vietnam.
M’adormo pocs minuts després de la sortida del tren i em llevo un parell d’hores abans d’arribar a Huế. No és el llit més còmode on he estat al Vietnam, el tren és molt sorollós i es mou molt, però puc dormir molt millor del que hauria esperat tenint en compte que és un tren. (No havia dormit en un tren des que tenia 9 anys!)
Només una última curiositat del tren nocturn: té un lavabo asiàtic, o vietnamita, o com es digui. Em refereixo a aquell tipus de lavabo que consisteix en un forat al terra i res més. És la meva primera vegada utilitzant-ne un i es fa força difícil a causa del moviment constant del tren. Finalment puc pixar i gairebé no embrutar-me.